He volgut dirigir el meu Fanzine cap al sentiment d’enveja i mostrar om no arriba a cap lloc. He fet l’esbós ja amb l’estructura indicada per anar-me familiaritzant. En el primer quadrant el personatge principal està somiant en el seu cotxe preferit, més tard un amic li ensenya com s’ha comprat el cotxe. El nostre personatge mogut per l’enveja es compra un superior per intentar superar-lo i això el fa sentir bé, però l’altra persona li mostra com també té un collar amb un diamant. El nostre protagonista ja no pensa en què té el cotxe que sempre havia volgut sinó pensa amb el que no té, però el seu amic si i, per tant, ell es compra un collar encara millor. Després l’amic li diu que s’acaba de comprar la casa dels seus somnis una casa enorme amb pàrquing i un jardí enorme, el nostre personatge ja no és feliç amb el que ha aconseguit ni amb el cotxe ni amb el collar ni amb res, només té enveja. Quan el seu amic marxa ell es mira la cartera i s’adona que ja no li queda res, s’ha arruïnat per culpa de l’enveja.

Volia fer una espècie d’història que mostrés que dolenta que és l’enveja i com si el nostre protagonista no s’hagués deixat corrompre encara tindria diners o bé gaudiria d’allò que ha comprat, ja que per l’enveja no ho gaudeix perquè no pensa en el que té sinó en el que no té i el seu amic si.

Qualsevol idea de millora per a l’entrega final serà ben rebuda!!

Aquest és l’esbós de la frontera. Mostra el mur que fa de divisió entre els dos països i com en un dels cantons hi ha pobresa per això la tenda d’acampada i el contenidor amb foc per donar escalfor. Tinc previst fer uns edificis alts darrere del mur com si sobresortissin a dalt per crear 2 fronteres, la de països i la imatge de tan a prop, però a la vegada tan lluny de la persona que viu a la tenda (pobresa) en comparació a les persones (riques) que viuen a l’altra banda del mur.

La imatge número 2 és la que té relació amb la cançó de Peter Gabriel “Games Without Frontiers”. El que he dibuixat és una divisió central que representa una frontera en la qual a la part esquerra es pot veure un poble que està bombardejant els dos pobles de l’altra banda de la frontera.
Els textos de “game over” i “win” fan referència al títol de la cançó, ja que “Games Without Frontiers” va ser un programa de televisió francès que tractava de fer jocs entretinguts entre gent de diferents països i a la cançó el que es fa és relacionar els jocs que es feien en aquell programa amb les guerres. Abans eren jocs entretinguts ara amb armes.

Adjunto 5 imatges intentant mostrar en cada una d’elles d’una forma diferent la idea de límit.

En aquesta es veu la paraula límit per la meitat com si no pogués seguir perquè té un límit marcat amb una cinta similar a les que utilitza la policia.

Aquí es pot veure com la paraula límit en si és un límit, ja que fa l’efecte de mur de maons.

A la tercera imatge el que es veu és com la paraula límit fa la funció d’un senyal la qual posa un límit.

La quarta imatge mostra la paraula límit que fa la funció de camí d’una persona, aquest camí es pot veure com ha arribat al límit.

I per acabar aquí he intentat que la lletra L tingues un estampat com el de les mates de les carreres de Fórmula 1.

Com sempre estic obert a crítiques per a poder millorar. Gràcies!

Hola a tots/es. Us mostro les imatges que he triat per fer el repte 1.

Per començar, com a Dibuix històric he decidit escollir un dibuix de Santiago Ramón y Cajal on dibuixa les neurones del cervell. M’ha semblat curiós i m’interessava fer un dibuix on és barreja l’art i la ciència.

Com a objecte per a fer l’esbós he decidit fer una guitarra, ja que em semblava una cosa diferent i curiosa de dibuixar. Així que li he agafat la guitarra al meu germà i he fet el següent esbós.

Per acabar, he decidit fer l’esbós del paisatge urbà mirant les vistes que hi ha des del balcó de la meva habitació, que dona a la zona comunitària. Ja que des d’aquí podia veure una barreja de vegetació però també d’arquitectura.

Al fer aquest repte m’he adonat que no té res a veure haver de mirar una cosa sabent que després l’has de dibuixar. T’has de fixar molt més en els petits detalls, això era un esbós, però ja plantejant-me l’entrega final m’he adonat que els detalls donen més sentit a l’objecte que la seva pròpia forma simplificada. I això al dia dia no ho contemples. Tu veus un arbre, però en haver-ho de dibuixar l’has de disseccionar per parts, deixant, per una banda, la forma, per un altre la textura, el detall el color…

El meu punt fort no és el dibuix, mai m’he posat a practicar-ho, però crec que durant aquest semestre puc anar millorant en alguns aspectes que m’he adonat que se’m feien més difícils com les proporcions i les perspectives.

M’agradaria també que a l’estar començant a dibuixar si algun company/a igual que la professora vol fer-me alguna crítica perquè pugui millorar crec que m’aniria molt bé.

Gràcies!