Després d’estar reflexionant sobre el meu tema i el lliurament parcial, he ideat alguns canvis per tal que la idea fos més concreta i no quedés tan oberta. El punt de partida del projecte no és el context històric del Nova York dels anys seixanta, setanta i vuitanta en si, sinó la mirada que es desprèn de la cançó Take a Walk on the Wild Side, el punt d’inici de la idea. En la manera com l’autor escriu i canta, no hi ha judici ni moralització: observa vides marginals amb una estranya calma. Aquesta actitud observadora és el que m’interessa traslladar al fanzine.

A partir d’aquí, el projecte no es centra en una temàtica social específica ni en una llista de realitats a representar, sinó en l’acció d’observar en si mateixa. El fanzine explora l’observació com un acte conscient: mirar allò que normalment es passa per alt, sostenir la mirada més enllà del primer cop d’ull i evitar el judici immediat. Sense observar no ens podem qüestionar. Dibuixar esdevé una manera d’afinar la mirada, d’aprendre a veure amb més profunditat i, en conseqüència, d’aguditzar la sensibilitat.

En aquest sentit, seguint amb l’encàrrec de la PAC, la transformació que proposa el projecte no passa per assenyalar directament problemàtiques, sinó per activar un canvi en la manera de mirar. Vivim en un context on el pas ràpid, la sobreexposició d’imatges i la superficialitat visual fan que moltes coses quedin invisibilitzades no perquè no hi siguin, sinó perquè no les mirem. El fanzine planteja precisament aquest moment de ruptura: el moment en què algú deixa de passar per alt el que l’envolta i comença a adonar-se’n.

Per això, el llenguatge visual del projecte se centra en ulls, cares i mirades; són l’inici del procés intern: mirar, adonar-se, prendre consciència. El fanzine no explica què s’ha d’entendre ni què s’ha de pensar; només proposa una alternativa a la mirada automàtica i desatenta que domina la quotidianitat, la qual ens pot mostrar realitats més incòmodes o que ens deixin una mica baldats, potser per això les ignorem en un principi.

Així, el projecte de “dibuixar per transformar” intenta canviar la manera com ens relacionem visualment. Transformar, en aquest cas, significa aprendre a mirar millor.

M’agradaria deixar per aquí un artista que fa molt bé el tema d’observar els Estats Units i el seu líder psicòpata, en aquest cas, i que sap plasmar la seva absurditat amb un to humorístic. John Cuneo: https://share.google/KgA04I8svbuHuVLzU

Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d’un fanzine analògic concebut com una eina per transformar la mirada, més que com un dispositiu de denúncia directa. El punt de partida conceptual és la cultura underground del Nova York dels anys seixanta i setanta, inspirada en la lectura de la cançó Take a Walk on the Wild Side de Lou Reed i en l’univers de The Factory d’Andy Warhol.

El fanzine no pretén explicar ni reconstruir de manera documental aquest context, sinó generar un recorregut visual fragmentari que permeti aproximar-se a realitats i identitats que històricament han estat desplaçades als marges del relat dominant. La transformació que es busca no és explícita ni moralitzant, sinó que es produeix a través del desplaçament del punt de vista i de la visibilització d’allò que sovint queda suavitzat o ocult.

Abans de plantejar els dibuixos definitius, s’ha elaborat un diagrama amb predomini gràfic que estructura el fanzine com una seqüència de sis pàgines interiors, cadascuna amb un predomini visual clar (figura, cos, espai o repetició), un element subordinat i detalls accidentals. Aquest diagrama permet ordenar els conceptes principals del projecte i garantir una coherència visual i narrativa al llarg del recorregut.

A nivell formal, el projecte es desenvolupa principalment mitjançant tècniques analògiques de dibuix, amb predomini del blanc i negre, utilitzant grafit, bolígraf i collage puntual. Aquesta elecció respon tant a una voluntat de coherència amb el contingut com a una aproximació al fanzine com a format contracultural, directe i no neutral. El dibuix s’entén aquí com una eina de pensament i d’observació, capaç de transformar la manera de mirar més que de transmetre un missatge tancat.

Apunts; La tipografia no es planteja com a element protagonista, sinó com a possible suport puntual de text manual o collage, coherent amb l’estètica DIY del fanzine. El primer esbós (“esbós analògic 1”) no conta com a vàlid si no que forma part de la primera pluja d’idees.

distribució final

idees finals

possible estil gràfic

pluja d’idees

REFERENTS:

He volgut dirigir el meu Fanzine cap al sentiment d’enveja i mostrar om no arriba a cap lloc. He fet l’esbós ja amb l’estructura indicada per anar-me familiaritzant. En el primer quadrant el personatge principal està somiant en el seu cotxe preferit, més tard un amic li ensenya com s’ha comprat el cotxe. El nostre personatge mogut per l’enveja es compra un superior per intentar superar-lo i això el fa sentir bé, però l’altra persona li mostra com també té un collar amb un diamant. El nostre protagonista ja no pensa en què té el cotxe que sempre havia volgut sinó pensa amb el que no té, però el seu amic si i, per tant, ell es compra un collar encara millor. Després l’amic li diu que s’acaba de comprar la casa dels seus somnis una casa enorme amb pàrquing i un jardí enorme, el nostre personatge ja no és feliç amb el que ha aconseguit ni amb el cotxe ni amb el collar ni amb res, només té enveja. Quan el seu amic marxa ell es mira la cartera i s’adona que ja no li queda res, s’ha arruïnat per culpa de l’enveja.

Volia fer una espècie d’història que mostrés que dolenta que és l’enveja i com si el nostre protagonista no s’hagués deixat corrompre encara tindria diners o bé gaudiria d’allò que ha comprat, ja que per l’enveja no ho gaudeix perquè no pensa en el que té sinó en el que no té i el seu amic si.

Qualsevol idea de millora per a l’entrega final serà ben rebuda!!