Dibuix històric:En aquest repte he dubtat força a l’hora d’escollir quin autor copiar, ja que inicialment em volia decantar per Giacometti, perquè la seva manera de dibuixar amb línies múltiples i aparentment caòtiques s’apropa molt a la meva forma natural de treballar. Finalment, vaig decidir sortir de la zona de confort i triar Sorrowing Woman, un dibuix de Käthe Kollwitz. Aquest exercici m’ha permès experimentar amb el carbonet, els esfumins i la goma mal·leable, i afrontar la dificultat de respectar els blancs i captar la intensitat emocional del rostre. El que més m’ha costat ha estat transmetre el patiment i la foscor amb la mirada, sense enfosquir massa la resta. Tot i així, considero que el procés m’ha ajudat a prendre consciència de com la tècnica i el material condicionen la manera de mirar i d’interpretar una obra. A més, m’interessava especialment triar una artista dona, ja que com recorda John Berger a Ways of Seeing (1972),  és un camp històricament dominat per homes  i m’interessava treballar sobre la mirada d’una dona que representa dones.

Objecte de disseny:He triat la làmpada FORSÅ d’Ikea, un objecte quotidià i alhora molt interessant des del punt de vista del disseny per les seves formes geomètriques i articulacions mecàniques. Primer he fet el dibuix de línia amb un llapis dur, centrant-me en el control del traç i la modulació: les parts més il·luminades les vaig resoldre amb línies gairebé invisibles, mentre que a les zones fosques vaig reforçar el contorn amb més gruix. Això m’ha ajudat a entendre millor l’estructura i les proporcions de l’objecte. Després la versió de taca i trama amb carbonet m’ha permès explorar el contrast entre els negres intensos i els grisos difuminats, tot i la dificultat de mantenir els blancs sense enfosquir-los massa.

Paisatge urbà: En aquest cas he escollit un fragment de paisatge urbà amb un mur de pedra i vegetació. En el dibuix de línia he intentat centrar-me en la precisió estructural i la perspectiva, modulant el traç segons les zones més clares i fosques. En canvi, en el dibuix de taca amb carbonet he volgut explorar les masses de clarobscur i la textura de la pedra, treballant sobretot el contrast i l’ambient general de l’escena. Ha estat un exercici interessant per comprovar com un mateix paisatge pot adquirir dos caràcters molt diferents depenent de l’enfocament: més analític i constructiu en la línia, més atmosfèric i expressiu en la taca.

Petita reflexió final: Aquest primer lliurament m’ha servit per prendre consciència de com el dibuix pot canviar radicalment segons la tècnica i el punt de vista amb què s’aborda. La còpia del dibuix històric m’ha fet sortir de la meva zona de confort i experimentar amb el carbonet, posant a prova la meva capacitat per transmetre emoció i alhora controlar els blancs i les ombres. En canvi, el treball amb l’objecte de disseny i amb el paisatge urbà m’ha permès comprovar la diferència entre la precisió de la línia i la càrrega expressiva de la taca, entenent que cada recurs té una funció i un impacte diferents en la representació. En conjunt, l’experiència m’ha ajudat a aprofundir en la meva observació, a explorar materials que no utilitzo habitualment i a valorar el procés com una part essencial de l’aprenentatge, més enllà del resultat final.